fons josep murgadas esteve
BIOGRAFIA
Josep Murgadas Esteve, el meu besavi, va néixer a la Selva del Camp el dia 1 de Juliol de 1910. Era fill d'Andreu Murgadas Rabassa i Maria Esteve Girona. L’ofici del seu pare era cadirer i, tenia el renom de cadirer per aquest motiu. El renom de la seva mare era de cal Guapo. La seva infantesa va estar molt lligada al món de la pagesia i de l’ofici de cadirer tot i que de jove fou el seu germà, Andreu, el que seguí amb la tradició de l’ofici ja que era el germà gran. Estudià estudis bàsics amb els germans del Cor de Maria i sabia escriure perfectament en català i castellà; cosa que l’ajudà molt en temps de la guerra civil ja que ajudà a molts soldats a escriure cartes des del front. De jovenet va anar a aprendre l’ofici de pintor (emblanquinador, en deia ell) amb el seu oncle matern, Lluís Esteve Girona. Com a aprenent, ja demostrà tenir unes dots artístiques molt accentuades i poc a poc va anar aprenent l’ofici de pintor. Ofici al qual dedicà tota la seva vida amb devoció i molt d’amor.
En relació a la seva afició fotogràfica, podem dir que a principis dels anys 1920 va comprar una màquina de fotografiar marca AGFA model Anastigmat jgestar f 8.8 probablement amb els primers jornals estalviats.
Amb aquesta màquina començà a fer fotos familiars, als amics i del seu entorn. Fruit d’aquesta afició en són els centenars de fotografies que composen els 2 àlbums preservats i les desenes de fotografies que són grans testimonis de la vida familiar i de la vida del poble de la Selva. Ell, igual que alguns, pocs selvatans, retratà l’arribada de Ventura Gassol i el president Macià a la Selva. Aquestes imatges representen un suport gràfic d’un dia molt important i històric pel poble.
El seu arxiu no disposa de cap fotografia de guerra, cosa que ens fa pensar que no va prendre la càmera al front. El que sí que sabem és que va prendre fotografies o li van enviar fotografies de la seva esposa que anava signant amb la data i el lloc d’on anava passant.
Un cop acabada la guerra, retornà a emprendre la seva professió i la seva afició. Des d’aleshores s’involucrà en totes les activitats culturals dutes a terme a la Selva del Camp. Fou corresponsal en els anys en què es publicà la revista ADESEL(Agrupació de selvatans residents fora vila) entre els anys 1953 i 1963. La seva missió era recollir les notícies de la Selva i enviar-les entre d’altres al Sr. Eufemià Fort a Barcelona que s’encarregava juntament amb altres selvatans residents a Barcelona de la publicació de la revista. La junta de la revista en agraïment als seus serveis, l’homenatjà l’any 1960 coincidint amb la celebració de les noces d’argent del meu besavi. Fruit d’aquesta estreta col·laboració amb ADESEL i de la relació d’amistat amb molts dels membres de la junta de la revista, la seva biblioteca particular conté diversos volums de llibres de temàtica selvatana; la majoria d’ells amb dedicatòria dels autors. A la mateixa època, el seu arxiu fotogràfic es veu ampliat amb un grup de plaques d’impressió amb les imatges que apareixien a la revista. Se’n conserven una cinquantena i el seu estat és força bo malgrat el temps i les condicions d’emmagatzemament. Es tracta d’unes plaques de metall amb un suport de fusta destinades a la publicació en la revista.
També fou president de la junta parroquial encarregada de portar el casal selvatà. En fou el primer president i va estar al càrrec els set primers anys de la seva creació (1953-1960).
Tota la seva vida la dedicà professionalment al món de la pintura. Tot i que ell s’autoanomenava emblanquinador de parets, és del tot coneguda la seva vessant artística. Sempre que podia tan ell com el seu fill afegien alguna sanefa artística per millorar la seva feina. Una de les seves obres més recordades i importants va ser la restauració que es va dur a terme a l’enteixinat de l’ermita de la Mare de Déu de Paretdelgada duta a terme l’any 1962. Ell i el seu fill Josep Maria s’encarregaren d’investigar els millors pigments per realitzar tal obra i el sistema que utilitzarien. Cal dir que no va ser fins l’any 2013 que Josep Maria Murgadas va haver de tornar a restaurar algun fragment malmès per les humitats i jo vaig tindre la oportunitat de pujar i poder observar de ben a prop com realitzava aquells treballs de restauració. La resta de l’enteixinat està en perfecte estat a l’actualitat. L’ermita de Paretdelgada tan per aquest com pel motiu abans esmentat és un lloc molt important per la família Murgadas .
Una altra afició que tingué durant tota la vida va ser la recollida de renoms de la selva. Ajudat per les seves netes, va fer un recull d’unes 500 fitxes amb els renoms que coneixia. Aquest arxiu ha estat una gran ajuda en la realització del llibre d’onomàstica de la Selva del Camp. També recollí noms de topònims però les fitxes més valuoses són les corresponents als renoms ja que són de procedència oral i difícilment es poden trobar en cap document.
Tota la seva vida va estar involucrat amb diverses entitats selvatanes i degut a la seva manera de ser, alegre però a la vegada discreta va fer d’ell una persona entranyable i estimada pels seus convilatans.
A partir dels anys 70 deixa de realitzar treballs fotogràfics ja que el seu fill (el meu avi) s’estava integrant a aquest món i ja les feia ell o la meva tieta.
El meu besavi va morir al 2001 a l’edat de 91 anys i durant tota la seva vida va guardar els àlbums de les fotografies que havia fet i diversos sobres monotemàtics amb fotografies molt interessants que ens ajuden a entendre la història de la meva família i la història del meu poble. Sense la seva cura i dedicació en la conservació de tot aquest material, aquest treball mai hauria existit. El destí va fer que la seva mort coincidís amb el meu naixement. Com ell, també m’agrada el món de la fotografia. Potser es tractava d’algun auguri o presagi?
